El professor de la UB destaca la necessitat d’articular la llengua i reforçar la cohesió social per construir un “nosaltres nacional” inclusiu i destaca que cal sumar la segona generació de la immigració a la catalanitat “si no, aniran a l’espanyolisme”
La Plataforma ciutadana 100xCent Vilafranca ha celebrat una trobada amb Jordi Muñoz, professor de la Universitat de Barcelona, per reflexionar sobre el futur polític i social de Catalunya després del procés sobiranista, l’auge de l’extrema dreta i els reptes derivats de les noves onades migratòries.
En la trobada, Jordi Muñoz va afirmar que “el món del procés acaba amb la pandèmia i ara hem de parlar del món que tenim avui”. Segons el professor, la frustració posterior al procés sobiranista ha estat aprofitat per l’extrema dreta, que manipula els malestars socials per explotar discursos d’odi i reduir Catalunya a una realitat més petita “ser una minoria nacional pura ens fa més febles, dèbils i vulnerables”. Muñoz va remarcar que “l’auge de l’extrema dreta és una normalització de Catalunya en termes europeus i el que hem d’aprendre és com confrontem aquests discursos”.
Muñoz va insistir que cal entendre les causes que porten la gent a abraçar aquests discursos, però sense caure en lliçons ètiques o morals. Va recordar que Catalunya ha estat sempre un país que ha rebut onades migratòries i que l’èxit del nacionalisme català ha estat incorporar-los al “nosaltres” per construir una nació compartida. “Aliança i l’extrema dreta volen fer tot el contrari”, va advertir.
Actualment, Catalunya viu una nova onada migratòria similar a les dels anys 1930 i 1960. “Si en el passat vam poder construir un nosaltres compartit i enfortir la nació, ara també”, va dir Muñoz. El repte, però, és més cultural, ja que la immigració actual prové de cultures molt més diverses. Per això, va subratllar la importància d’articular la llengua com a pal de paller de la cohesió social i nacional.
Segons Muñoz, Catalunya, una nació sense estat, on de forma àmplia el catalanisme i el sobiranisme sempre han tingut una actitud de ser majoritaris. “L’objectiu és ser majoria, no una minoria nacional en un territori concret on cada cop siguem més purs però siguem menys”, va remarcar. Per aconseguir-ho, cal recuperar el discurs inclusiu que ha fet fort el sobiranisme “quan el sobiranisme ha estat més fort i majoritari ha estat amb una actitud de suma i d’incorporar tothom qui viu a Catalunya al “nosaltres nacional”, no dividir ni excloure”.
Muñoz va alertar que la immigració no és la causa dels mals del país, sinó un repte que cal afrontar amb intel·ligència. “El repte és com la segona generació d’immigrants fa seva la catalanitat i la llengua com a motors de cohesió”, va explicar. Aquest procés és clau per garantir una majoria social que permeti mantenir una llengua forta i plantejar un nou referèndum.
L’extrema dreta, segons Muñoz, actua just en sentit contrari: exclou milers de persones del “nosaltres nacional” i les empeny cap a l’espanyolitat. “Tot el que es faci contra la segona generació és un tret al peu per la catalanitat i la llengua”, va advertir. Per això, va defensar polítiques inclusives que reforcin els lligams comunitaris.
Finalment, Muñoz va assenyalar que la lluita contra l’extrema dreta passa per enfortir les polítiques públiques, l’accessibilitat a una vida digna i combatre les desigualtats socials. “Allà on es retallen serveis públics, creix l’extrema dreta; allà on augmenten desigualtats, creix l’extrema dreta”, va concloure.
13 de desembre, proper Trobem-nos
100xCent Vilafranca segueix amb les trobades de debat del Trobem-nos, un espai plural per planificar i posar els reptes que té Vilafranca pels propers anys. Després de dues sessions sobre si Vilafranca havia de créixer i de com adaptar els serveis a les persones als propers anys, la Plataforma de suport a Pere Sàbat organitza el dissabte 13 de desembre a l’Escorxador a partir de les 10h una trobada per debatre sobre els reptes de “la Vilafranca verda”, com incorporar la natura a la ciutat, reptes de sostenibilitat i com avançar cap a una vila més sostenible.
