L’historiador i expresident del CIDOB participa en un sopar-conversa del cicle «Trobades de 100xCent Vilafranca» per analitzar els factors que expliquen l’ascens dels moviments reaccionaris arreu del món

Segura defensa que la resposta passa per reforçar la cohesió social, afrontar les causes de les migracions i combatre les desigualtats econòmiques que alimenten el malestar ciutadà

L’historiador i expresident del CIDOB, Antoni Segura, va ser el protagonista d’una nova edició del cicle «Trobades de 100xCent Vilafranca», en un sopar-conversa centrat en l’anàlisi de l’auge de l’extrema dreta i dels principals reptes polítics i socials que afronten Europa i el món. Durant la trobada, Segura va oferir una mirada global sobre els factors que expliquen l’expansió de les opcions reaccionàries i la seva influència creixent en les democràcies occidentals.

Segura va situar Llatinoamèrica com un dels principals laboratoris polítics per entendre els canvis globals de les darreres dècades. Va recordar que entre la victòria d’Hugo Chávez, l’any 1998, i l’arribada de Dilma Rousseff a la presidència del Brasil, bona part del continent va viure governs progressistes. Tanmateix, va destacar que en l’actualitat la situació s’ha capgirat i que molts d’aquests països estan governats per forces conservadores o d’extrema dreta alineades amb les polítiques impulsades per Donald Trump.

L’historiador també va abordar diversos focus d’inestabilitat internacional que contribueixen a incrementar els moviments migratoris i, indirectament, alimenten els discursos xenòfobs a Europa. Va assenyalar els conflictes i la fragilitat institucional al Sahel, especialment a Mali, Níger i Burkina Faso, la situació a la República Democràtica del Congo, Nigèria o Sudan, així com l’impacte de les guerres, el terrorisme i les crisis sanitàries sobre milions de persones. Segons Segura, aquests factors d’expulsió generen moviments migratoris que sovint són instrumentalitzats per l’extrema dreta europea.

En aquest sentit, va defensar que els partits progressistes I de centre han d’afrontar el debat migratori amb propostes i solucions concretes. Segura va remarcar que la immigració és necessària per sostenir l’activitat econòmica i l’estat del benestar en societats envellides com les europees, però també va advertir que cal garantir recursos, cohesió social i infraestructures adequades als barris que assumeixen una major pressió demogràfica. Alhora, va insistir que la resposta estructural passa per actuar sobre les causes que provoquen les migracions i reduir les desigualtats entre el nord i el sud global.

Durant la seva intervenció, l’expresident del CIDOB va vincular el creixement de l’extrema dreta amb els efectes del model econòmic actual i l’augment de les desigualtats. Tot i el creixement macroeconòmic registrat en països com l’Estat espanyol, va assenyalar que bona part de la ciutadania continua patint salaris insuficients i dificultats per accedir a l’habitatge. Segura va sostenir que aquesta distància entre els bons indicadors econòmics generals i la realitat quotidiana de moltes famílies genera frustració i malestar, un context que l’extrema dreta aprofita amb discursos simples i assenyalant culpables fàcilment identificables.

També va alertar sobre la normalització dels postulats reaccionaris a les institucions europees. Segons va explicar, l’extrema dreta ja representa prop d’un 27% del Parlament Europeu, una presència sense precedents que es veu reforçada quan sectors conservadors adopten part del seu discurs. Davant d’aquesta situació, va reivindicar una «identitat de projecte» basada en la construcció col·lectiva del futur, en contraposició als nacionalismes excloents, i va defensar que la millor resposta passa per enfortir les llibertats, la democràcia i els valors cívics. Segura va concloure advertint que el món avança cap a un escenari internacional cada vegada més desregulat, on el risc és entrar en una «era del més fort» marcada per la pèrdua de consensos i regles compartides.