Representants del tercer sector i entitats locals reflexionen en l’espai Trobem-nos de 100xCent Vilafranca sobre els reptes socials i la necessitat d’un nou model d’atenció a les persones davant una societat en canvi constant i els reptes demogràfics de les properes dècades
El passat 25 d’octubre, la plataforma 100xCent Vilafranca va acollir una nova jornada del cicle Trobem-nos, centrada aquesta vegada, en els serveis a les persones i els reptes socials que afronten les ciutats. La trobada va comptar amb les aportacions de Joan Colet director de la Fundació de Mas Albornà, Ramon Carbonell, director de Càritas diocesana de Sant Feliu de Llobregat i Juli Silvestre, exdirector general d’Economia Social i Cooperatives, així com amb la participació de diversos representants locals.
El paper del tercer sector i el repte de l’habitatge
En una ronda inicial ens vam preguntar per la funció i els reptes principals actuals en l’atenció a les persones. Ramon Carbonell va destacar que l’objectiu central dels serveis socials és acollir i acompanyar persones amb dificultats socials i va assenyalar que “el gran repte és l’habitatge”. Joan Colet va explicar l’experiència de Mas Albornà, entitat que combina vessant empresarial i assistencial amb la voluntat que “les persones se sentin útils i puguin guanyar autonomia”. Per la seva banda, Juli Silvestre va reivindicar la importància del tercer sector com a pilar del model d’atenció a Catalunya: “Sense les entitats del tercer sector no es pot entendre el model per a les persones al nostre país”. També va apuntar que cal positivitzar i enfortir aquest model davant la lentitud administrativa i la reticència d’alguns poders públics a perdre control sobre les accions socials.
Cap a un nou model d’atenció
Diversos participants van coincidir que cal definir un model clar d’atenció a les persones per evitar duplicar esforços i millorar la coordinació. Una representant local va remarcar que “seguim aplicant un model pensat fa trenta anys” i va reclamar una nova mirada que permeti afrontar els reptes actuals. En la mateixa línia, Silvestre va alertar que la societat viu “una situació de policrisi” marcada per la desigualtat econòmica, la crisi d’habitatge, la pèrdua de confiança democràtica i la necessitat de preservar el bé comú. En aquest sentit va destacar la importància que les actuacions socials de les diferents administracions estiguessin vinculades als principis de la justícia global sobretot a aquells que en aquests darrers anys han patit més retrocés com el dret a l’habitatge, els drets laborals i la crisi democràtica.
Desvinculació i participació
Carbonell va alertar sobre el creixement de la societat de la desvinculació. Una desvinculació que es genera des del moment que es trenca, alhora, l’ascensor social i el model de participació i ens condueix a la societat de la por. Una societat que es buida de sentit i propòsit i que capitalitza l’extrema dreta. Una manera de superar-la és construir sentit comunitari perquè genera més pau i redueix la por. Va recordar que a Catalunya hi ha un 17% de persones en precarietat extrema, moltes sense expectatives de millora. Silvestre va afegir que cal “construir un nou nosaltres” mitjançant accions comunitàries als barris, per recuperar vincles i sentit de col·lectivitat.
Accions i reptes de futur
Pel que fa a iniciatives concretes, Carbonell va explicar que Càritas ha canviat el model d’atenció al sensellarisme, evitant la cronificació i responsabilitzant les persones del seu propi procés de recuperació, amb centres de dia i habitatges d’acompanyament.
Una de les participants va apuntar que Vilafranca necessita un gran repte de ciutat i que un dels àmbits prioritaris hauria de ser la gent gran, tant per l’envelliment demogràfic com pels riscos associats al lloguer i la falta d’habitatges adaptats.
També es va destacar la necessitat de dignificar els professionals de la cura, sovint amb sous baixos i escàs reconeixement social, i de plantejar mesures estructurals davant la crisi de l’habitatge, que ja afecta el conjunt de la població i no només sectors vulnerables.
La jornada va concloure amb la certesa compartida de la necessitat d’aquests espais com per reforçar el diàleg, la cooperació i la confiança entre les entitats, els professionals i la ciutadania, i que va permetre posar en contacte idees, experiències i coneixements al voltant del sector social, un àmbit tan necessari com sovint poc reconegut i, massa vegades, sota sospita.
