Repensar els serveis a les persones: una urgència política i social

Vivim temps de transformació profunda. Les ciutats, les comunitats i les persones afronten reptes que ja no poden ser abordats amb els models d’atenció social del passat. L’envelliment demogràfic, la crisi de l’habitatge, la precarització dels treballs de cura i la desvinculació social són fenòmens que s’entrellacen i que exigeixen una resposta política valenta, estructural i comunitària.

La jornada “Trobem-nos”, organitzada per 100xCent Vilafranca, va posar sobre la taula aquesta urgència. No es tractava només de diagnosticar problemes, sinó de començar a dibuixar alternatives. Les aportacions de representants del tercer sector com Joan Colet, Ramon Carbonell i Juli Silvestre van ser clares: cal repensar el model d’atenció a les persones des de la proximitat, la coordinació i la justícia social.

El repte de l’habitatge va emergir com a eix central. Sense habitatge digne, no hi ha autonomia ni inclusió. I és un repte gegant quan s’hi suma l’envelliment, i que requereix fer una gran aposta a nivell de ciutat. Però també es va parlar de la necessitat de dignificar els professionals de la cura, de construir vincles comunitaris als barris i de superar la societat de la por que alimenta l’extrema dreta. La proposta de “construir un nou nosaltres” no és només poètica, és política: implica recuperar la participació, el sentit col·lectiu i la confiança en el bé comú.

Vilafranca, com tantes altres ciutats, necessita un gran repte de ciutat. I aquest repte ha de posar les persones al centre. No podem continuar aplicant models pensats fa trenta anys. Cal una nova mirada que entengui la complexitat del present i que s’atreveixi a transformar les estructures que generen desigualtat.

Calen espais on es repensin els models actuals per adaptar-nos a un present complex i a un futur incert i deixar d’anar a reacció per plantejar respostes als reptes que tenim sumant aliances entre entitats, professionals i ciutadania. Perquè només des del diàleg i la cooperació podrem avançar cap a un model d’atenció a les persones que respongui als reptes del segle XXI amb dignitat, equitat i coratge.

Teresa Terrades