El 100xCent Vilafranca ha celebrat un nou sopar-conversa amb la participació de Marcel Esteve, president del Casal i exalcalde de la vila, en una sessió dedicada a reflexionar sobre la importància de l’associacionisme, el paper de les entitats i els reptes culturals de Vilafranca el 2026.
Esteve va subratllar que “l’associacionisme és imprescindible pel progrés de la nostra societat i ha esta així des de fa generacions”, reivindicant el paper essencial de les entitats com a motor cultural, comunitari i cívic. Segons va reivindicar, “les propostes de caire cultural, esportiu, social… de l’associacionisme formal/informal i les iniciatives ciutadanes han de rebre tot el reconeixement, protagonisme i suport de les institucions ”. Amb tot, l’Ajuntament ha de garantir equipaments, suport a les activitats proposades, promoure la cobertura dels dèficits que no han estat resolts des de la iniciativa ciutadana i impulsar un projecte global de planificació participat, transversal a tots els serveis municipals i a on destaqui el diàleg i l’acord amb l’associacionisme per facilitar la definició de les prioritats de Vilafranca. Va recordar que les activitats de gran qualitat que es fan a Vilafranca “no venen regalades”, sinó que requereixen treball constant, rigorós i compartit de moltes associacions i el seu voluntariat
El Casal el 2026: un espai viu, referent i intergeneracional
Esteve va contextualitzar què és avui el Casal i com ha evolucionat al llarg de dècades, des de 1904 fins a l’actualitat: “El Casal sempre ha estat un reflex de la societat”. Actualment, l’equipament del Teatre Casal registra 32.000 espectadors anuals, manté aliances amb 46 entitats i acull 900 activitats, consolidant-se com el teatre més important de la vegueria -en nombre d’espectadors i usos anuals- i com un espai cultural de referència intergeneracional.
L’objectiu del Casal -acordat pels seus socis i sòcies-, va dir, és “ajudar a teixir la societat”, promovent projectes compartits que superin “l’atomització associativa” i apostin per una mirada comunitària i integral. Tot el que s’hi fa té la voluntat de tenir “impacte real en la millora i la transformació social de la vila”.
Una relació activa amb l’Ajuntament i reptes de futur
Sobre la relació entre el Casal i l’Ajuntament, Esteve va remarcar tres necessitats clau:
- Reconeixement: diàleg continuat sobre necessitats i funcionament.
- Contracte social: col·laboració estable en projectes de tota mena -formació, lleure, inclusió social, etc. programació
- Espai d’oportunitats: situar el Casal com un espai central per als espectacles -professionals i associatius- de la vila (la programació d’arts escèniques municipals hauria de considerar el teatre Casal).
Un dels punts destacats va ser la necessitat de adequar el teatre, una actuació imprescindible per garantir que les entitats i iniciatives ciutadanes en puguin treure el màxim profit. Les limitacions estructurals del teatre Casal son greus. Esteve va remarcar l’oportunitat extraordinària que suposa disposar d’un espai de qualitat amb més de 900 localitats, alineat amb les necessitats socio-econòmiques de la nostra vila. El teatre Casal reformat pot esdevenir, encara més si cap, un dels motors cultural, econòmic i social més destacats de les comarques del Penedès. Aquest fet esdevé clau per reforçar la capitalitat de Vilafranca a la nostra vegueria i més enllà d’aquesta.
També va posar sobre la taula diverses mancances culturals, com la necessitat de concertar serveis culturals, repensar tots els espais municipals perquè estiguin al servei del teixit associatiu (com passa de forma evident amb els equipaments esportius), i reforçar els espais de participació juvenil, especialment reconeixent “espais de trobada i activitat propis que permetin la relació i capacitat de gestió per als més joves”. Aquesta és la millor garantia per promoure la seva implicació, l’associacionisme com escola de compromís cívic i la necessària llavor del volgut relleu generacional.
La vila que encara no participa
Esteve va tancar la seva intervenció apel·lant a una mirada més àmplia: “Vilafranca ha de mirar també la gent que no s’associa, que no participa”. Segons ell, cal obrir el concepte de vila i fomentar que tothom s’hi senti acollit, formi part de la vida cultural i participi activament en la comunitat. Cal fer-ho des de la realitat pràctica de programes com “Ponts de Futur” del Casal.
El 100xCent Vilafranca continuarà impulsant aquests espais de debat i reflexió per seguir treballant col·lectivament en la construcció d’una Vilafranca més cohesionada, viva i culturalment forta.
