Ció Jover

Vilafranca fa temps que conviu amb una evidència que ningú gosa discutir: el model esportiu de la vila està saturat. Les instal·lacions, dissenyades als anys vuitanta, ja no responen a les necessitats d’una població que ha crescut, que és més activa i que demana més oportunitats per fer esport. La realitat és la que els clubs fa anys que pateixen: falta espai, falta manteniment i falta una mirada de futur.

Quan un club no pot acceptar més infants perquè no hi ha hores de pista, no és un problema puntual: és un símptoma. Quan la poliesportiva, la pista de la Gamba o els espais compartits entre entitats treballen al límit, no és mala sort: és abandonament institucional. I quan els voluntaris d’un club dediquen més temps a tràmits que no pas als esportistes, no és una anècdota: és un model administratiu que juga en contra de l’activitat física.

L’esport a Vilafranca necessita aire. Necessita que a més de la zona esportiva, arribi als barris. La pràctica esportiva lliure, quotidiana, espontània —la que realment millora la salut i la vida de la gent— només serà possible si la vila ofereix espais adequats, propers i segurs. Un circuit il·luminat per córrer és una proposta senzilla però reveladora: indica el camí cap a un esport més obert i més democràtic.

També cal resoldre un absurd que tots els clubs coneixen: el desencaix entre el calendari esportiu i el calendari administratiu. Les subvencions arriben tard, quan la temporada ja està mig pagada, i això obliga les entitats a fer equilibris econòmics innecessaris. Un sistema més àgil, amb pagaments fraccionats i criteris socials, no és cap privilegi: és pura lògica.

En un moment en què Vilafranca creix —amb nous espais com les Bassetes o la Pelegrina o el Molí d’en Rovira, noves famílies i noves necessitats— no podem seguir pensant l’esport amb categories del passat. Cal una estratègia de ciutat. Cal un relat que situï l’esport com a pilar de salut, cohesió i identitat. I cal un front comú, un autèntic lobby esportiu, capaç d’exigir allò que Vilafranca mereix: un model modern, inclusiu i preparat per als reptes dels pròxims 20 anys.

Vilafranca té el talent, l’energia i les ganes. Només falta una cosa: decidir que l’esport és una prioritat.